dissabte, 14 de juliol del 2012

No vull pagar!


No és d'estranyar que els catalans estiguem farts d'aquell veí de dalt, president de l'escala i mal educat que quan no el veiem ens roba els tomàquets de l'hort, es pensa que casa nostra és casa seva i que dóna per fet que té tot el dret del món a robar-nos el diari de la bústia o a xuclar-los els megabits del router. Fins i tot, depèn de com, fa la sensació que li molesta que no celebrem les victòries del seu equip o s'enutja si la sonoritat de la nostra parla no li sembla prou cristiana. La veïna xafardera, és aquella que davant nostre critica al veí malcarat i ens ven el número tot dient que li recordem a ella mateixa quan era jove i que estem fets de la mateixa pasta però després, a la nostra esquena, ens deixa a l'alçada del moc d'una euga amb infecció a les vies respiratòries i sempre serà submisa al poder del president. 

És sabut que el veí malcarat, amb el suport de la veïna xafardera, fa anys que ens cobra un suplement als veïns del segon pis per utilitzar l'ascensor que no és cobrat a la resta de pisos. Quan un n'està fart que li prenguin el número, opta per buscar una solució al conflicte i de bones maneres envia el veí a pastar fang. Està clar que dia d'avui encara no hem arribat a aquest punt però sí que és cert que després de quedar-nos sense els tomàquets, els pebrots ja comencen a estar ben madurs i a punt d'explotar. Una mostra d'aquest accés de mida dels vegetals és la campanya contra els peatges que ha servit per a deixar en evidència que a casa nostra, el tracte servit pels que manen no és igual que a altres bandes, i això, a vegades,  només se soluciona amb una casa nova i sense veïns. 

Ara bé, protestar pel cobrament dels peatges no és cosa nova i a casa nostra també ha estat motiu de conflicte en el passat. Si ens situem en un dia com avui del segle XVI, en aquesta mateixa comarca ens trobarem que no existia ni Abertis ni Autema ni els Ferrari Testarrossa però si que serem capaços de localitzar-hi un dels primers fenòmens d'insubmissió al cobrament de peatges al més pur estil No vull pagar!. La ciutat de Manresa,  cobrava a tots aquells que tinguessin la intenció de travessar el riu Cardener utilitzant el Pont Nou o el Pont Vell, a través de l'impost de pontatge, molt habitual als territoris de la corona catalanoaragonesa de l'època. Això va molestar exageradament al conegut bandoler Pere Planes que l'agost del 1514 va amenaçar de mort a tots els manresans i manresanes. Aquest fet va tocar la fibra dels nostres avantpassats que no van tardar a mobilitzar el sometent que es va encarregar de capturar, executar i esquarterar el malfactor per després exhibir-ne les diverses parts a les entrades de la ciutat. S'ha de dir que en aquest cas, el Pere Planes no era com el simple conductor que li molesta pagar al peatge de Sant Vicenç sinó que era conegut a l'època pels seus actes vandàlics o criminals. Fets que per cert, no seré pas jo qui jutjarà. Ara bé, en aquesta història no sabria pas dir qui és el president de l'escala malcarat i qui el pobre ase que rep els cops. Amb la veïna sí que ens posarem d'acord, oi?