dimecres, 28 de gener del 2009

Amb vistes a ...


Totes les poblacions tenen les seves vistes. Un seguit de característiques visuals que ajuden a vendre o a llogar pisos i nínxols en alguns casos, tela eh? És habitual veure a les revistes d'informació immobiliària la frase complementària de "amb vistes a Montserrat!" "Amb vistes al mar!" "Amb vistes al cul del lleó del ZOO de Berlin". 

A la zona de la costa, això de les vistes és senzill. El que ven amb diferència són les vistes al mar. Ara bé, pel que m’ha arribat, aquesta etiqueta comercial no és exclusiva dels municipis marítims sinó que també ha servit per vendre més d’un i de dos pisos a la ciutat de Terrassa. Diuen que des de varis edificis de la ciutat es pot veure el mar mirant en direcció a la zona de Sant Adrià del Besòs. Que fort, no?

A Manresa en tenim un bon grapat. Sense anar massa lluny, jo mateix, estic escrivint aquest article amb el Collbaix al darrera del meu oridinador. Reconec que amb el nivell de vistes que tenim a la ciutat, la meva és de segona o tercera divisió. Podríem classificar les vistes per categories? Quines són les més valorades? Sense dubte, la que ha servit per vendre més pisos a Manresa ha estat la magnífica i tant nostrada muntanya de Montserrat. La frase, "Amb vistes a Montserrat!" Ha estat de carrer la més utilitzada als anuncis immobiliaris.

Parlant de les vistes a Montserrat, algú amb sentit de la física, geografia, o el que sigui, em pot explicar el curiós efecte òptic que fa que des de segons quin llocs de la ciutat la muntanya es vegi més grossa o més xica? Des de l’avinguda de les Bases de Manresa, a l’alçada de Lacetània, o al Parc de l’Agulla, la muntanya es veu immensa i molt a prop de la ciutat. En canvi, des del barri de Valldaura, al carrer Francesc Moragues, la imatge de la muntanya sembla molt més llunyana. A simple vista, sembla que això es pot explicar emparant-nos amb l’altitud d’un barri respecte l’altre. El primer està prop dels 300 metres sobre el nivell del mar, mentre que el segons passa de puntetes per sobre dels 200 metres. Però, no ho tinc clar. Tinc comprovat que des d’un cinquè pis del carrer Moragues la muntanya encara es veu més xica que des del carrer mateix.

Tot i això, a Manresa també tenim altres vistes mítiques cap a altres muntanyes. A destacar sobretot la dels Pirineus, on hi sobresurten, el Port de Compte, els Rasos de Paguera, el Cadí, el Puigmal o el Pedraforca. També és bonic veure altres cims secundaris com el Montcau al massís de Sant Llorenç del Munt o el Cogulló a Castellfollit del Boix. Per altra banda, no vull que us penseu que em deixo la nostra “estimada” muntanya de residus salins de Sallent, sóc conscient que es veu des de bona part del municipi però no tinc massa clar que hagi servit per vendre gaires pisos.

A Sabadell, com a Vic, el que ven és el Montseny amb Matagalls i el Turó de l'Home. Molt bonics de veure des de Cerdanyola del Vallés després de les importants nevades d’aquest hivern. A Igualada, com bona part del Penedès miren cap a la cara lletja de Montserrat, segur que ells no hi estaran massa d’acord amb que és la cara lletja però és evident que ho és, no? 

5 comentaris:

rosalia ha dit...

Jo també tinc vistes de 2ª o 3ª (Collbaix), però a la tardor són fantàstiques les postes de sol! Ah! també tinc un terrat que posada de puntetes i esquivant una xemeneia d’un edifici veí, veig Montserrat (les puntetes). De les preguntes que planteges, no en tinc ni idea, ho sento!

Conflict Bloc ha dit...

molt bo!

David Romero ha dit...

bonissim!!l'ho de Montserrat mes lluny o més aprop jo tb penso es l'alçada des d'on ens ho mirem.Personalment no tinc gaires vistes des d'on visc,com no sigui el parc de devant de casa! ejjee Però aqui la ciutat tenim molt bones vistes al collbaix si,,,motserrat.... pirineus( des del carrefour son bonissimes), es el que te aquesta ciutat!!

Anònim ha dit...

Altre volta, bó Adri. Ben tret el detall el de la proximitat o llunyania de Montserrat. Bé, esperant el pròxim escrit, ens veiem per Cal Quinze (d'aquí poquet)!

Oriol M.

Àlex Gómez Ribera ha dit...

Montserrat és el nostre clàssic teló de fons.

La més valorada, efectivament,és Montserrat tot i que Collbaix té el seu interés. D'altra banda la vista més desoneguda però igualment existent és la del Montcau, més enllà de Mura.

Àlex