CollBaix Airlines

Fa uns mesos vaig descobrir per primera vegada l'Aeroport de Reus. He de dir que em va sorprendre de debò. Dins dels nostre petit país només havia vistat els aeroports del Prat, Palma i Maó. M'esperava trobar un edifici fet a base cargoleres al més pur estil escola públic catalana. Pensava també que tindria un bar com el de qualsevol estació de la Renfe, no cal definir-los, oi?

La realitat però, es trobava força allunyada de la meva fantasia i imaginació. Era un espai en plena remodelació, força atractiu, gran i amb molts serveis. De fet, no és d'estranyar, des d'aquella única i petita pista surten i arriben avions des de varis aeroports europeus i de les Illes Balears. Voleu que us digui la veritat? Sabeu què és el millor de tot això? El gol per l'esquadra que els hi han encaixat els reusencs als seus rivals devla cuitat veïna. ¿Sabeu el goig que ha de fer per algú de Reus ser a Bristol, Frankfurt o Santiago de Compostela i veure en les grans pantalles lluminoses d'informació que el teu vol, a la teva ciutat, porta 3/4 d'hora de retard? ¿Com s'ha de sentir qualsevol tarragoní davant d'aquesta imatge perversa? Sincerament, la meva espera seria molt més amena si pogués gaudir de veure el nom de la meva ciutat a la pantalla en ves de Barcelona. Escoltar per megafonia els últims avisos d'embarcament, remarcant amb intensitat, la ciutat de destí del vol. Mare meva, quin impacte! Aquest so amarg i multilingue que bonic que sonaria amb les lletres de la ciutat de Manresa.

Fa temps que es parla de la construcció d'un aeroport corporatiu a la Catalunya Central. En un principi, aquest només haurà de ser destinat a l'arribada de mercaderies de multinacionals i jets privats per als directius més "pijos" de les empreses més grans que visitin la nostra comarca. Ara bé, el projecte també marca que l'espai on s'ha d’instal·lar l'aeroport ha de tenir espai suficient per a noves ampliacions per acabar esdevenint, possiblement, un aeroport regional, com són actualment el de Girona, Reus i en construcció, el d’Alguaire (Lleida). Per altra banda, la ubicació de l’aeroport de casa nostra encara es desconeix però com us podeu imaginar, de la mateixa forma que tots els temes relacionats amb les competències institucionals de la Catalunya Central són un ball de bastons amb clara intenció de picar als dits. De moment, la més ben situada és Igualada, amb la seva candidatura d'Òdena. Però, com no, Vic no llença la tovallola i fa pocs dies que ha presentat una llista a on hi apareixen possibles terrenys per a la ubicació de l'aeroport a Osona. Per la seva banda, l'alcalde Camprubí també ha deixat ben clar que Manresa no descarta acollir el centre aeroportuari, ara bé, d'espai no en proposa cap clarament.

No sabria pas dir si m'agradaria tenir un aeroport de passatgers als voltants de Manresa (un de només corporatiu segur que no). Segur que porta moltes molèsties de tots tipus, sorolls, gentades amunt i avall, destrucció ecològica, contaminació, etc. Però escolteu, no puc oblidar que jo no em vull sentir com el tarragoní que prefereix anar fins a Barcelona per agafar un vol cap a Europa, pel sol fet de no haver de veure el nom de Reus a la pantalla de la sala d'espera per a embarcar. Quin mal! Us imagineu Vic o Igualada allà? A la pantalla i amb lletres grogues i gegants al costat dels logotip d'AENA? Nooo!

Ens hem de sacrificar, apostar fort per l'aeroport. Per fer punts, fins i tot podríem crear la nostra pròpia aerolínia, ara està de moda! Collbaix Airlines, ja ho veig. Ara bé, per evitar caure en un debat de masses no donarem opció a canviar el nom. No fos cas que els veïns ens passessin al davant. Collbaix Airlines, a diferència de les mítiques "Low coast" disposarà d'un magnífic servei de “càtering”. Menú basat en les exquisiteses de la comarca. Per dinar, bacallà a la Manresa, i per sopar, botifarra amb mongetes de Castellfollit. Tot això, ben amanit amb un bon vi Pla de Bages. Per altra banda, per als trajectes curts, res de caramelets ni xocolatines, aquí el que ven són les ametlles de la llum. Cal esmentar també que les bosses per la vomitera portaran estampat una imatge turística del Correfoc i una de la ruta modernista de la ciutat a les fundes superior dels seients. Per altra banda, res d'ampolles en miniatura de whisky o vodka, a CollBaix Airlines només hi podràs trobar miniatures d'Aromes de Montserrat o de vi ranci. Aquest últim per amortitzar les bosses de vòmits del Correfoc. Els hostessos i les hostesses vestiran igual que les animadores del Bàsquet Manresa. Per acabar, i per als vols llargs, CollBaix Airlines encarregarà a la Disney la confecció d'una pel·lícula d'aquestes d'animació estil Toy Story sobre la tant nostrada llegenda de la Llum. Està clar que hem d’il·luminar la desconeixença  dels forasters, aquest història val moooolt la pena.

PD: Vull deixar clar que em solidaritzo amb totes les accions i campanyes que hi ha o hi poden haver en contra la destrucció del territori, tant a casa nostra com a casa del veí. Aquest article intenta ser còmic i una mica irònic. Ara bé, això no teu el mal que podria arribar a fer veure segons quina ciutat veïna a la pantalla d’un aeroport. Res més.

Amb vistes a ...

Totes les poblacions tenen les seves vistes. Un seguit de característiques visuals que ajuden a vendre o a llogar pisos i nínxols en alguns casos, tela eh? És habitual veure a les revistes d'informació immobiliària la frase complementària de "amb vistes a Montserrat!" "Amb vistes al mar!" "Amb vistes al cul del lleó del ZOO de Berlin". 

A la zona de la costa, això de les vistes és senzill. El que ven amb diferència són les vistes al mar. Ara bé, pel que m’ha arribat, aquesta etiqueta comercial no és exclusiva dels municipis marítims sinó que també ha servit per vendre més d’un i de dos pisos a la ciutat de Terrassa. Diuen que des de varis edificis de la ciutat es pot veure el mar mirant en direcció a la zona de Sant Adrià del Besòs. Que fort, no?

A Manresa en tenim un bon grapat. Sense anar massa lluny, jo mateix, estic escrivint aquest article amb el Collbaix al darrera del meu oridinador. Reconec que amb el nivell de vistes que tenim a la ciutat, la meva és de segona o tercera divisió. Podríem classificar les vistes per categories? Quines són les més valorades? Sense dubte, la que ha servit per vendre més pisos a Manresa ha estat la magnífica i tant nostrada muntanya de Montserrat. La frase, "Amb vistes a Montserrat!" Ha estat de carrer la més utilitzada als anuncis immobiliaris.

Parlant de les vistes a Montserrat, algú amb sentit de la física, geografia, o el que sigui, em pot explicar el curiós efecte òptic que fa que des de segons quin llocs de la ciutat la muntanya es vegi més grossa o més xica? Des de l’avinguda de les Bases de Manresa, a l’alçada de Lacetània, o al Parc de l’Agulla, la muntanya es veu immensa i molt a prop de la ciutat. En canvi, des del barri de Valldaura, al carrer Francesc Moragues, la imatge de la muntanya sembla molt més llunyana. A simple vista, sembla que això es pot explicar emparant-nos amb l’altitud d’un barri respecte l’altre. El primer està prop dels 300 metres sobre el nivell del mar, mentre que el segons passa de puntetes per sobre dels 200 metres. Però, no ho tinc clar. Tinc comprovat que des d’un cinquè pis del carrer Moragues la muntanya encara es veu més xica que des del carrer mateix.

Tot i això, a Manresa també tenim altres vistes mítiques cap a altres muntanyes. A destacar sobretot la dels Pirineus, on hi sobresurten, el Port de Compte, els Rasos de Paguera, el Cadí, el Puigmal o el Pedraforca. També és bonic veure altres cims secundaris com el Montcau al massís de Sant Llorenç del Munt o el Cogulló a Castellfollit del Boix. Per altra banda, no vull que us penseu que em deixo la nostra “estimada” muntanya de residus salins de Sallent, sóc conscient que es veu des de bona part del municipi però no tinc massa clar que hagi servit per vendre gaires pisos.

A Sabadell, com a Vic, el que ven és el Montseny amb Matagalls i el Turó de l'Home. Molt bonics de veure des de Cerdanyola del Vallés després de les importants nevades d’aquest hivern. A Igualada, com bona part del Penedès miren cap a la cara lletja de Montserrat, segur que ells no hi estaran massa d’acord amb que és la cara lletja però és evident que ho és, no?