Després d'una visita a Andorra, aquell qui hagi volgut descobrir els plats autòctons del principat haurà visitat una típica Borda andorrana per endrapar un civet de porc fer o una escarola amb pedrers d'ànec confitat i bolets. Aquest mateix visitant, si ho desitja, pot repetir l'experiència a Lleida on la gastronomia de ponent li mostrarà la cuina del cargol, fets a la llauna, a la brutesca o a la gormanda, entre altres opcions. Repetint el mateix patró, el nostre amic també es pot desplaçar fins a la costa, per exemple a Vilanova i la Geltrú, on la recerca de la tradició culinària l'introduirà en el món del Xató i la seva coneguda ruta. A la xatonada s'hi trobarà aquella curiosa amanida d'escarola que conté una salsa que recorda a la dels calçots, juntament amb tot això hi trobem l'ingredient teòricament estrella que vincula l'aliment amb l'activitat productiva i tradicional de la zona; el bacallà, i per tant, el peix com a element destacat dels territoris de la costa. Està clar que tot plegat podria ser més tradicional si en comptes del bacallà, el xató fos de sardina, llamàntol o gamba però què hi farem, la qüestió és que la pobra bèstia visqui en remull, i au.
Què passarà si el nostre amic es decideix a visitar Manresa? Doncs que no tindrà més remei que descobrir el Bacallà a la manresana. Un plat de bacallà com el seu nom indica, acompanyat de patates, salsa allioli i un puré de poma cuita. Amb tots els respectes pel gran mestre de la cuina manresana, l'il·lustre Ignasi Domènech, no crec que un plat basat en un producte que no es produeix a casa nostra sigui el més indicat per ser la bandera d'una ciutat que creu en ella mateixa. Desconec si fa segles el Cardener era un riu salat i es podien pescar bacallans des del pont vell.
És molt probable que el nostre amic i visitant es trobi amb un greu problema a l'hora d'intentar consumir el "plat estrella" de la ciutat. És més fàcil descobrir les mítiques escopinyes de la Bodega Andalusa que el suposat plat tradicional, i això que ja em direu, i que em perdonin els de la Bodega, però no se què tenen aquestes escopinyes que les faci diferents a les de qualsevol altra llauna d'aquest producte que es pugui comprar a qualsevol supermercat. Com a manresans i emprenedors se'ns planteja un dilema, arribats en aquest punt, quina és la millor solució per a la promoció de la cuina tradicional de la ciutat? Fem foc nou i busquem el nostre ànec confitat i cargols a la llauna, o bé preferim repescar el bacallà a la manresana i el transformem en una espècie de Fish &Chips a la manresana? Ja m'imagino el passeig ple d'establiments de petit format destinats al nostre nou Fast Food. El peix i les patates ja les tenim... El debat està servit a taula!
