dimecres, 3 de setembre del 2008

Les segones llegendes urbanes manresanes


Reprenem el recull de les llegendes urbanes més nostrades. Vull agrair a tothom que ha participat en la recol·lecció d'aquesta segona edició.

La Mina a Manresa un altre cop. El veí del 2n 2a ens explica que el rumor del trasllat del barri barceloní de la Mina a Manresa va sofrir diversos canvis que l'han portat a dividir-se en històries diferents. Una d'aquestes deia que realment només estava prevista l'arribada algunes d'aquestes famílies d'aquest barri i que serien allotjades a la Torre Blanca del barri de la Parada (si no m'equivoco l'edifici construït per CCOO).


L'assassinat de la Casa de la Culla. El veí espia també ens recorda una de les llegendes urbanes manresanes per excel·lència, el cas de la mort dels masovers de la casa de la Culla. El crim va generar diverses teories i versions per explicar els fets. Des de llavors, hi ha qui diu que prop de la llar de foc de la casa hi passen coses estranyes. Imaginació? Segurament.

Lenin visita Manresa. El veí Adam ens recorda la història de la curta visita a la nostra ciutat de l'home que va marcar un abans i un després en el rumb de la història contemporània. La gent més gran del Barri Antic explicava que fa uns anys, durant l'exili del dirigent bolxevic abans de la Revolució d'octubre, gaudia d'una bonica i interessant ruta ferroviària entre Barcelona i Saragossa. Per causes desconegudes, qui sap si una avaria, el tren es va aturar a la nostra ciutat i el nostre personatge es va deixar veure per Manresa. Deien que va matar les hores a la Bodega Tomàs, al costat de l'actual restaurant El Vermell. Anys més tard, després de la Revolució soviètica els qui van compartir la barra de la bodega amb ell el van reconèixer als diaris tot dient que aquell era l'estranger que havia visitat la Bodega Tomàs.

El venedor de mocadors. El Jordi de pis de les Històries manresanes ens mostra una de les altres grans llegendes urbanes manresanes. Sempre s'ha sentit a dir que hi ha algú que coneix algú que ha vist aquest suposat minusvàlid empenyent dempeus al mig d'una pujada la seva magnífica cadira de rodes elèctrica. Al Bloc a Manresa no hi fan res, hi ha tot un article dedicat a aquesta llegenda urbana. D'aquest espai també he pogut recordar que es deia que a part de vendre els seus mítics mocadors també passava altres tipus de substàncies força més nocives. Això sí, per poder adquirir la suposada substància abans havies de fer un senyal especial.

La casa fantasma de la Creu Roja. L'antiga seu de la Creu Roja a Manresa, al carrer Garceran Andreu era coneguda pels rumors que deien que els treballadors i/o voluntaris que feien guàrdia en aquest immoble patien estranys successos: sorolls, objectes que es movien sols, llums que s'apagaven, etc. Em costa de creure però he de reconèixer que encara avui em fa cert respecte passar per allà al davant.

6 comentaris:

Jordi Bonvehí i Castanyer ha dit...

Gran post de llegendes manresanes Adrià!

Et puc dir un altre llegenda que corria per la pl.Valldaura i el carrer del Cós. La llegenda afirma que el líder iugoslau Josip Broz (Tito) en realitat era un manresà anomenat Josep Bros, aprofitant la guerra civil es va fer passar per brigadista internacional (1937) i al acabar la guerra va allistar-se als partisans iugoslaus comunistes.

Peró no deixa de ser una llegenda? o no?

Excel·lent post i benvingut a la Bagesfera!

JORDI

Àlex Gómez Ribera ha dit...

Oh! Aquesta història de casa de la Creu Roja no la sabia. I la explica el Jordi del Tito, em sóna. La imaginació popular és inabastable...

Àlex

Unknown ha dit...

Imagina't anar a l'Havana a fer una birra i trobar-te amb l'Hugo Chavez o amb el Fidel Castro. Seria molt interessant!!

Love and Hate ha dit...

sense la visita del lenin, el barri antic ara mateix no seria el mateix! visca els bolches del barri!

Unknown ha dit...

Bones de nou,
et visito per donar-te les gràcies. Avui us he dedica un petit document en format vídeo fet amb bones intencions i per tenir un record d'aquests dies.
Ens llegim els propers dies. Prometo entra en calma als blogs adherits i fer una bona ullada. Tenim u nivell molt alt a Catalunya amb els blogs.
Per cert et deixo aquí el correu per aquells que s'han adherit i que jo no en tinc constància per tal de fer l'enllaç. 100anysdestelada@gmail.com
Moltes gràcies.
Muakisssssssssssssssss

Unknown ha dit...

Amb més temps he pogut llegir els teus post. M'agrada, m'agrada molt aquest blog. Ostres fins i tot m'has donat alguna idea...
ens llegim